Relats d’humor que amaguen una crítica mordaç a la corrupció, a l’amiguisme i a altres actituds permeses socialment. La llengua dels contes és àgil, directa i col.loquial, però alhora plena d’ironies i amb una gran riquesa de matisos.
Hi trobem des del director general que no se sap ben bé què fa, fins al treballador que va pujant de categoria i és un inútil, la infermera que s’enamora d’un poeta gandul, la secretària que gaudeix d’un bon lloc gràcies al seu espectacular físic, el pobre paleta que es deixa ensarronar per una dona ambiciosa, o el boc expiatori que acaba pagant pel que han fet els altres.

Comprar

“El dia que van abaixar els sous en Pau Romaní es va entristir. En Pau Romaní era el que treballava de la quarta planta del departament d’elucubració. A cada planta n’hi havia d’haver un que treballés, i a la seva planta era ell. Ningú no li havia dit: Pau, tu seràs el que hauràs de treballar. No. En Pau era treballador de mena i havia anat a parar a la quarta planta ningú no sabia ben bé com, perquè a la quarta tothom era nebot, cosí o fill d’algú, però a en Pau no se li coneixia parentiu amb ningú. El cas és que en Pau era de tarannà treballador i un cop va ser a la quarta planta i tots els altres empleats es van adonar que treballava, ja no el van deixar anar.”